Per què apareixen humitats a la façana i com se solucionen?

Una taca d’humitat a la façana rarament apareix d’un dia per l’altre, encara que ho sembli. Sol ser el resultat visible d’un problema que porta temps actuant per dins del material, i el seu origen pot ser molt diferent segons el tipus d’humitat de què es tracti. Saber diferenciar-les ajuda a no gastar diners en solucions que no duraran.

Quins tipus d’humitat poden aparèixer en una façana?

Les humitats de façana s’agrupen en tres tipus principals: filtració, capil·laritat i condensació, i cada una té un origen diferent.

La humitat de filtració entra des de l’exterior, normalment per esquerdes, juntes mal segellades o remats deteriorats en balcons i ampits. La humitat per capil·laritat puja des del terra a través dels materials de la mateixa façana, per això sol concentrar-se a les plantes baixes i en els primers metres d’alçada. La humitat per condensació, en canvi, es genera des de dins de l’habitatge, quan l’aire humit interior entra en contacte amb superfícies fredes i el vapor d’aigua es converteix en gotes visibles sobre el parament. Les tres poden deixar taques d’aspecte semblant, però el tractament de cadascuna és completament diferent.

Quines són les causes més habituals de cada tipus d’humitat?

Cada tipus d’humitat respon a un mecanisme físic diferent, i per això també té causes diferents.

La filtració sol deure’s a fissures en el revestiment, juntes de dilatació degradades, remats de balcons mal executats o baixants en mal estat que deixen passar aigua de pluja cap a l’interior del mur. La capil·laritat té a veure gairebé sempre amb la manca o el deteriorament d’una barrera anticapil·lar a l’arrencada de l’edifici, una cosa habitual en construccions antigues que no incorporaven aquest element. La condensació, per la seva banda, sol estar lligada a ponts tèrmics, mala ventilació de l’habitatge o manca d’aïllament al tancament, factors que fan que certes zones de la façana es mantinguin més fredes que la resta i afavoreixin que el vapor d’aigua es condensi just allà.

Com es pot diferenciar cada tipus d’humitat a simple vista?

Hi ha senyals que ajuden a orientar el diagnòstic, tot i que no substitueixen una inspecció tècnica.

La humitat de filtració sol coincidir amb una fissura visible a prop de la taca, o aparèixer poc després de pluges intenses. La de capil·laritat forma una franja horitzontal a la part baixa del mur, amb una vora superior més o menys regular, i sol venir acompanyada d’eflorescències, aquelles taques blanquinoses que deixa la sal en cristal·litzar. La condensació, en canvi, tendeix a aparèixer en superfícies fredes de l’interior, com cantonades d’habitacions o zones properes a finestres, i sol intensificar-se en els mesos de més fred, quan la diferència de temperatura entre l’interior i l’exterior és més gran. Tot i així, quan hi ha dubtes o coincideixen diversos factors, convé que un tècnic revisi el cas abans de decidir cap actuació.

Per què pintar sobre la taca no resol el problema?

Repintar tapa el símptoma, però no corregeix la causa que hi ha darrere de la humitat.

Si l’origen és una filtració activa, l’aigua continua entrant pel mateix punt i la taca reapareix al cap d’uns mesos, moltes vegades pitjor que abans perquè la pintura nova atrapa la humitat a sota i afavoreix que el revestiment es desprengui. Amb la capil·laritat passa una cosa semblant: mentre no es talli l’ascens d’aigua des del terra, cap capa de pintura, per resistent que sigui, impedirà que la humitat torni a pujar. Només en el cas d’una condensació puntual i lleu, un cop corregida la causa de fons, té sentit repintar com a acabat final, mai com a solució en si mateixa.

Quan n’hi ha prou amb una reparació puntual i quan cal alguna cosa més?

La diferència és si el problema és localitzat o si es repeteix en diferents punts de la façana.

Una taca aïllada, amb una causa identificable i sense senyals de deteriorament al voltant, com esquerdes addicionals o despreniments de revestiment, sol resoldre’s amb una reparació puntual de façanes centrada en aquesta zona concreta. Quan les humitats apareixen en diverses façanes de l’edifici, coincideixen amb esquerdes generalitzades o amb desconxats repetits, és probable que el problema no sigui local, sinó un símptoma que el revestiment complet ha arribat al final de la seva vida útil, i aleshores convé valorar una actuació de més abast en lloc d’anar apedaçant punt per punt.

Quina relació té la humitat per condensació amb la manca d’aïllament?

En edificis sense aïllament tèrmic exterior, la condensació interior sol ser més freqüent i més difícil d’eliminar només amb ventilació.

Quan el tancament no té un aïllament adequat, la superfície interior de la façana es refreda molt més a l’hivern, i aquesta diferència de temperatura amb l’aire de l’habitatge afavoreix que el vapor d’aigua es condensi sobre el parament, sobretot en cantonades i zones amb menys circulació d’aire. Ventilar ajuda a pal·liar el problema, però si el pont tèrmic continua allà, la condensació tendeix a repetir-se cada temporada freda. En aquests casos, un sistema SATE d’aïllament tèrmic exterior corregeix la causa de fons en eliminar el pont tèrmic, en lloc de limitar-se a tractar el símptoma cada hivern.

Què fer si el teu edifici té taques d’humitat recurrents?

El primer és identificar de quin tipus d’humitat es tracta, perquè cada una necessita un tractament diferent per no tornar a aparèixer.

Un tècnic pot revisar la façana, valorar si l’origen és de filtració, capil·laritat o condensació, i determinar si n’hi ha prou amb una intervenció localitzada o si convé una actuació més àmplia sobre el revestiment. Si ja has provat de repintar i la taca ha tornat, és un senyal clar que el problema de fons continua sense resoldre’s. Pots demanar-nos pressupost sense compromís perquè revisem l’estat real de la teva façana abans de decidir quin tipus d’obra necessita.