Què és l'aluminosi i com detectar si el teu edifici la té?

Pocs termes generen tanta preocupació entre propietaris a Catalunya com l’aluminosi. És un problema real, però també un dels més envoltats de rumors i mitges veritats. Saber què és exactament, en quins edificis apareix i com es confirma un diagnòstic ajuda a actuar amb informació, no amb por.

Què és exactament l’aluminosi?

L’aluminosi és una patologia del ciment alumínic, un tipus de ciment que es va fer servir en la construcció d’alguns edificis entre els anys 50 i 70.

Amb el temps i sota determinades condicions d’humitat i temperatura, aquest ciment pateix una transformació química que en redueix la resistència i pot afavorir la corrosió de l’armat d’acer que reforça el formigó. El resultat és un debilitament progressiu d’elements estructurals com sostres o bigues, que en els casos més greus compromet la capacitat de càrrega de l’edifici.

En quins edificis de Catalunya és més freqüent?

No és un problema generalitzat, sinó lligat a una època i a un tipus de construcció molt concrets.

Els edificis amb més risc són els aixecats durant etapes de creixement urbà accelerat dels anys 60 i 70, quan es va construir de pressa per atendre una demanda d’habitatge molt alta, sovint lligada al creixement de zones industrials. Al Baix Llobregat, això afecta sobretot blocs d’aquesta dècada a municipis com Cornellà, Martorell, Sant Andreu de la Barca o algunes zones de Barcelona, tot i que cada edifici cal valorar-lo de manera individual, atenent al seu any real de construcció, no només a la seva ubicació.

Com detectar aluminosi pels senyals visibles de l’edifici?

Hi ha indicis visibles que poden fer sospitar del problema, tot i que cap el confirma per si sol.

Taques d’òxid al sostre o les bigues, desconxats que deixen veure l’armat corroït, esquerdes en sostres o bigues, i fletxes o deformacions visibles en elements estructurals són els senyals més habituals. Cap d’ells és exclusiu de l’aluminosi, ja que poden tenir altres causes, per això veure algun d’aquests senyals és motiu per demanar una inspecció tècnica, no per treure conclusions pel teu compte. És habitual que aquests senyals apareguin primer a les plantes baixes o en zones comunes amb més humitat, com garatges o trasters, abans de fer-se visibles als habitatges.

Com es confirma el diagnòstic?

L’única manera fiable de confirmar l’aluminosi és una anàlisi tècnica específica del formigó.

Un tècnic especialitzat pren mostres del formigó i les analitza en laboratori per determinar si conté ciment alumínic i en quin grau de degradació es troba. Aquest estudi va més enllà del que cobreix una ITE estàndard, que pot detectar indicis visuals però no confirma el diagnòstic per si sola, ni tan sols quan les senyals semblen prou clares a simple vista. Si el teu edifici és de l’època i zona de més risc, convé plantejar aquest estudi específic com a part del diagnòstic, no esperar que apareguin símptomes greus.

Què es fa si es confirma l’aluminosi?

El tractament depèn del grau d’afectació, no és un escenari únic per a tots els casos.

En molts edificis, la solució passa per un reforç estructural localitzat en els elements afectats, sense necessitat d’intervencions dràstiques a tot l’edifici, sempre que el diagnòstic previ hagi delimitat bé l’abast real del problema. En casos més greus, l’actuació pot ser més àmplia i afectar diverses plantes o l’estructura general. Sigui quin sigui l’abast, l’obra ha d’anar sempre precedida d’un diagnòstic tècnic complet que determini exactament quins elements cal reforçar i amb quins materials, igual que en qualsevol rehabilitació integral de façanes que inclogui patologies estructurals.

Quins riscos hi ha si no s’actua a temps després de detectar aluminosi?

Ignorar l’aluminosi no atura el problema, el debilitament de l’armat avança amb el temps encara que no es vegi a simple vista.

Com més es retarda la intervenció, més elements estructurals poden veure’s afectats i més gran és el risc que una esquerda o un desconxat acabin en un despreniment real, amb el perill que suposa per a veïns i vianants. A nivell econòmic, una obra que es retarda sol encarir-se, perquè l’abast del reforç necessari creix amb el temps. I si l’edifici té pendent la ITE, un diagnòstic d’aluminosi no tractat sol traduir-se en un informe desfavorable amb termini obligatori per actuar, amb sancions municipals si la comunitat no ho compleix.

Quina normativa regula l’aluminosi i qui n’és responsable a la comunitat?

L’aluminosi afecta l’estructura de l’edifici, un element comú, així que l’obra de reforç és responsabilitat de la comunitat, no del propietari individual d’un pis concret.

La Llei de Propietat Horitzontal obliga tots els propietaris a assumir les obres de conservació necessàries de l’edifici, i aquestes s’aproven per majoria simple a la junta, sense necessitat d’unanimitat, precisament perquè un problema estructural no quedi bloquejat per un sol veí. Per la seva banda, el Codi Tècnic de l’Edificació exigeix adequar l’estructura quan la ITE resulta desfavorable per aquesta causa. Coordinar bé tots dos processos, el tècnic i el d’aprovació a la comunitat, és el que marca la diferència entre resoldre el problema a temps o allargar-lo innecessàriament.

Què fer si sospites que el teu edifici pot tenir aluminosi?

El primer és no alarmar-se abans d’hora ni esperar massa a actuar, sobretot si l’edifici encaixa amb el perfil d’època i tipologia de més risc.

Un tècnic pot fer una primera valoració visual de l’edifici i, si detecta indicis raonables, recomanar l’estudi específic de laboratori abans de plantejar cap obra. Si el teu edifici ja està pendent de passar la ITE, és un bon moment per incloure aquesta revisió dins de la mateixa visita tècnica, en comptes d’encarregar dues inspeccions per separat. Si el diagnòstic confirma que cal obra, el nostre servei de reforç estructural està especialitzat precisament en aquest tipus de patologia, i pots demanar-nos pressupost sense compromís perquè un tècnic revisi l’estat real del teu edifici abans de prendre cap decisió.