Quant dura la rehabilitació de la façana d'un edifici i quines molèsties té per als veïns?

Abans de votar una rehabilitació de façana, gairebé tots els veïns pregunten el mateix: quant durarà i com viuran mentrestant. És un dubte raonable, perquè la bastida ocupa el carrer i les finestres durant setmanes. Repassem quines fases té una obra normal, quant sol trigar cadascuna i què preparar perquè la convivència sigui suportable. Els terminis són orientatius i depenen de l’edifici, la superfície i el temps.

Quant triga una rehabilitació de façana de principi a fi?

L’obra sol durar entre 4 i 10 setmanes de bastida en un edifici entre mitgeres, tot i que el procés complet, amb tràmits, comença abans.

Abans del primer dia d’obra cal fer el diagnòstic, aprovar el pressupost en junta i, segons el cas, demanar llicència a l’ajuntament. Aquesta part pot portar d’un a diversos mesos, sobretot si hi ha ajuts pel mig. Quan comença l’obra, la superfície de façana, l’alçada i l’estat de partida pesen més que qualsevol altre factor. Un edifici petit amb danys puntuals acaba abans que un d’alt amb despreniments generalitzats. Si encara no saps quin abast té el teu cas, l’article sobre reparació puntual o rehabilitació integral ajuda a situar-lo.

Quines fases té l’obra i quant dura cadascuna?

Una obra habitual passa per cinc fases: muntatge de la bastida, reparació del suport, aïllament o revestiment, acabat i desmuntatge.

• Muntatge de la bastida i proteccions. Sol portar uns dies i és quan més es nota el canvi al carrer i a les finestres.
• Reparació del suport. Es pica el que està solt, es tracta la corrosió i s’omplen esquerdes. És la fase més sorollosa i la que més pols genera.
• Aïllament o revestiment. Si l’obra inclou aïllament tèrmic exterior, aquí es col·loquen els panells i s’aplica el morter. Necessita temps sec.
• Acabat i pintura. S’apliquen les capes finals i es repassen detalls. És una fase més silenciosa.
• Desmuntatge i revisió. Es retira la bastida per zones, un cop revisada l’obra.

La durada de cada fase depèn de l’edifici, així que demana sempre a l’empresa un calendari per escrit, amb les setmanes previstes per façana.

Quines molèsties té una obra de façana per als veïns?

Les molèsties més habituals són soroll, pols, menys llum per la bastida i la xarxa, i accés limitat a balcons i finestres.

El soroll es concentra en la fase de picat i reparació, amb horaris que fixa la normativa municipal. La pols es controla amb xarxes i neteja, però convé tenir les finestres tancades aquells dies. La bastida amb xarxa enfosqueix una mica els habitatges i, mentre estigui muntada, els balcons no es poden fer servir amb normalitat. També pot afectar el carrer: ocupació de vorera, canvis en l’aparcament o desviaments de vianants, segons el que autoritzi l’ajuntament. Res d’això és greu si s’avisa i es planifica, però sí incòmode si els veïns se n’assabenten el mateix dia.

Com es poden reduir les molèsties?

La millor manera de reduir-les és planificar per zones, avisar amb temps cada veí i acordar amb l’empresa un canal clar per a incidències.

Aquestes mesures ajuden:

• Calendari per planta i per façana, penjat al portal, amb les setmanes de més soroll assenyalades.
• Un únic interlocutor, normalment l’administrador de finques o un veí delegat, per no dispersar avisos.
• Balcons lliures: testos, mobles i estenedors fora abans que la bastida arribi a cada planta.
• Finestres i persianes ben tancades durant el picat, i plantes i objectes delicats dins de casa.
• Aire condicionat i tendals: avisar de quan es retiren i es reposen, perquè ningú es trobi la sorpresa.

A més, convé demanar per escrit l’horari de treball, i que quedi clar qui neteja la pols de balcons i terrasses en acabar cada fase.

Què pot allargar l’obra?

Les causes més freqüents de retard són la pluja, els danys ocults que apareixen en picar i els tràmits que no arriben a temps.

La pluja frena sobretot les fases amb morter, aïllament i pintura, que necessiten temps sec. Els danys ocults són més difícils de preveure: en picar un revestiment pot aparèixer corrosió en armadures o humitat que no es veia des de fora, i llavors cal reparar abans de continuar. Un bon pressupost ho té en compte, com expliquem a l’article sobre què ha d’incloure un pressupost. També endarrereixen l’obra les llicències tardanes o els canvis d’abast decidits a mitja obra.

Què cal decidir en junta perquè el termini es compleixi?

Per a un termini realista, la junta ha d’aprovar abast, empresa i forma de pagament abans de començar, i deixar marge per a imprevistos.

Com més decisions quedin tancades abans del primer dia, menys aturades hi haurà després. Aprova un abast clar, un calendari amb marge per a pluja i danys ocults, i un procediment per autoritzar canvis sense convocar una junta per cada detall. Si encara ets a la fase de votació, mira quina majoria cal per rehabilitar la façana i quant costa per m² per arribar a la junta amb dades. I si vols un termini per escrit per al teu edifici, pots demanar-nos pressupost sense compromís, amb calendari inclòs.